DETECCIÓ EN ÒRBITA DE DEIXALLES PLÀSTICS

La l’Agència Espacial Europea (ESA) publica regularment articles científics. N’he fet una selecció, que per la seva temàtica pot donar una nova visió de com apropar les noves tecnologies que aporten els satèl·lits, al coneixement de la natura, a l’optimització i millora dels cultius, o de la preservació del medi ambient.

Us els faig a mans en català, per si pot ser d’interès a quelcom.

Eduard Garcia-Luengo

 

 III - L'ESA PROVA LA DETECCIÓ EN ÒRBITA DE DEIXALLES PLÀSTICS

Proves de detecció de plàstic als oceans des de l'espai.

Els milions de tones de plàstic que acaben cada any en els oceans constitueixen un desafiament mundial. L'ESA ha decidit respondre amb la detecció des de l'espai de les deixalles de plàstics marins per a poder elaborar un mapa de els seves majors concentracions per comprendre l'enorme escala del problema.

Cada any aboquem uns deu milions de tones de plàstic als oceans. Encara que són més evidents en les costes, aquests residus també es troben en el mar obert i des de l'Equador fins als pols, i fins i tot, congelats en el gel polar.

Els microfragments resultants de la degradació gradual per efecte de la intempèrie i les onades, no només posen en perill a la fauna marina, sinó que estan entrant en la cadena alimentària global, amb conseqüències imprevisibles a llarg termini, tant per a la vida animal com per a la nostra salut .

"Ja s'estan emprant mesures realitzades des de l'espai per afrontar el problema de les deixalles de plàstics marins", explica Paolo Corradi, de l'ESA, que supervisa el projecte.

"Per exemple, amb els mapes satel·litals de corrents oceànics podem simular l'acumulació de les deixalles en grans remolins ubicats els oceans Pacífic, Atlàntic i Índic".

"El que estem fent amb aquest nou projecte és avaluar la viabilitat de mesurar òpticament via satèl·lit, les deixalles de plàstics marins. Pot semblar una missió impossible, però tenim motius per creure que podria fer-se, almenys a determinades concentracions ".

"No parlem de localitzar escombraries flotant, sinó d'identificar en òrbita, una visió espectral clara del plàstic, igual que els programes de processament d’imatges d’avui poden identificar concentracions de fitoplàncton, de sediments suspesos i contaminació aquàtica".

Deixalles plàstics als oceans

"En particular, el plàstic presenta una empremta específica en l'infraroig que de vegades s'utilitza en la indústria del reciclatge per separar objectes plàstics d'altres residus a les cintes transportadores".

A hores d'ara, i gràcies al suport del programa d' activitats bàsiques de l'ESA, hi ha dos equips treballant en paral·lel: un dirigit per Argans Limited a França, i un altre per Plymouth Marine Laboratory, al Regne Unit. Tots dos van començar al setembre de l'any passat amb una avaluació inicial dels requisits i tecnologies, juntament amb un taller en què es van reunir experts en deixalles marins i especialistes en detecció remota.

Detecció remota de les deixalles plàstics marins

Les imatges per satèl·lit de missions del satèl·lit Sentinel-3, que analitza el color dels oceans, s'han comparat amb estudis de cobertura aèria i estudis terrestres, en què s'ha recollit plàstic a la deriva per la seva detallada avaluació. Els resultats inicials es van presentar la setmana passada a la Conferència Internacional de Deixalles Marins de San Diego (Estats Units).

Paolo afegeix: "Esperem fer-nos una idea del tipus de concentració de deixalles marines que es pot veure des de dalt de tot de l'atmosfera, amb la tecnologia actual, o si hauríem de operar des d'una menor altitud, utilitzant aeronaus o drons. O potser hauríem de millorar la tecnologia? "

El projecte proporcionarà un conjunt preliminar de requisits perquè els satèl·lits detectin deixalles de plàstics marins en l'infraroig d'ona curta. (tècniques de teledetecció)

El darrer objectiu seria elaborar un mapa global de les concentracions de deixalles, conclou Paolo: "Les simulacions estan molt bé, però una imatge basada en mesuraments reals ens oferiria informació important als científics i tindria més valor de cara al públic i als legisladors".

"La vigilància no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per mostrar la gravetat del problema i començar a fer el possible per resoldre-ho".

Related links 

Copyright 2000 - 2018 © European Space Agency. All rights reserved